Un breu apunt sobre el convent de Sant Roc, el Beat Andrés Hibernón i la construcció de la seua capella.
Ondanaranjacope | 21 Apr 2024
Vicent Pellicer ens parla hui al seu article d'opinió del Convent de Sant Roc i el Beatet
Conta la tradició que estant de part la duquessa Juana d’Aragó, tenia uns dolors molt forts. Era el seu primer part i es temia per la seua vida i per la de la criatura. A la vista dels fets la duquessa es va encomanar va sol·licitar de les monges de Santa Clara que li deixaren un dels béns més preats d’aquell convent: la corda, o una de les cordes, que sant Francesc d’Assis feia servir com a cinturó del seu hàbit. El part de la duquessa va cursar amb tota normalitat i en prova de gratitud al sant d’Assis, a la criatura, primogènit dels ducs, se li va posar el nom de Francesc, el sant italià al què els Borja continuaren tenint-li una gran devoció. Els ducs Carles de Borja i Magdalena de Centelles decidiren fundar un convent de religiosos que pogueren prestar una missió apostòlica i social als més pobres i necessitats de la vila de Gandia i del seu ducat. Llavors, a Gandia hi havia des de temps antic una ermita dedicada a Sant Roc que estava situada en un nou espai urbà creat entre la muralla medieval i la nova muralla renaixentista acabada l’any 1564. Així, els ducs feren les gestions pertinents i entregaren l’ermita de sant Roc a la orde franciscana que es regia per la regla de Sant Pere d’Alcántara que tenia com a premisses, la pobresa, l’austeritat, la humilitat, no tindre possessions i viure dels seus propis recursos i de l’almoina; és a dir, com els orígens de la orde fundada per sant Francesc d’Assis. La decisió d’optar per uns franciscans pobres de solemnitat responia a varis condicionants. El primer era la situació econòmica per la què passava el ducat. L’altre condicionant era la conveniència de comptar amb una orde de frares que assistira els vilatans en els sagrament com ara, la confessió, així com l’ajuda social als més necessitats. Era una tasca apostòlica a la què ni els jesuïtes de la Universitat ni els canonges de la Col·legiata es podien dedicar.
Per a construir el convent, pobre i mínim, segons la regla alcantarina, es va reomplir i aplanar el fossar de la muralla medieval que estava junt a l’ermita la qual, havia de servir per als actes litúrgics. El convent es va inaugurar el 26 de maig de 1591. En els anys previs de la possessió del convent per part dels frares, Andrés Hibernón es trobava ja en Gandia. Vingué acompanyant el frare sacerdot i tots dos havien d’enllestir els preparatius de cara a l’arribada de la resta de la comunitat a fer-se càrrec del nou convent. Tot això ocorria en l’any 1588. Al poc de temps, la caritat i la bonhomia amb que Andrés Hibernón atenia als que acudien a ell en busca d’ajuda, va calar en tota la vila i la resta de la comarca i fins els ducs procuraven la seua companyia i els seus consells espirituals. La seua mort, va ocórrer el 18 d’abril de 1602. El duc estava absent però la duquessa es va afanyar per acudir tot d’una al convent i va manar cridar la presència de fra Nicolau Borràs, afamat pintor del monestir de Sant Jeroni de Cotalba per a que li fes un retrat de cos present. Gràcies a aquesta iniciativa de la duquessa, conservem la vera efígie del beat pintat moments després del seu trànsit. En el seu testament, Artemisa Dòria i Carretto va llegar dues-centes lliures valencianes per a la canonització d’Andrés Hibernón qui des del moment del seu trànsit, va ser venerat amb una gran devoció per tots els habitants de Gandia, de la Safor, de les terres de Múrcia i dels llocs per on va passar. La seua beatificació va tindre lloc el dia 13 de maig de 1791 i va omplir de goig i festes la ciutat. Amb l’ocasió de la seua pujada als altars, l’Ajuntament va contribuir amb la creació de tres comissions que s’ocuparen d’enllestir tot el necessari per a organitzar tres dies de festa gran per tota la ciutat. Les comissions posaren tota la llenya al foc per tal donar resposta a la demanda de la ciutadania. Així, la primera comissió s’havia d’encarregar de l’ornamentació de l’interior i l’exterior de la Casa Consistorial, de la banda de música, de la neteja i preparació dels carrers més cèntrics per on havia de passar la processó. La segona comissió va haver de fer una crida als gremis i organitzadors de festes de barris per a que participaren en els preparatius de les festes, especialment amb la seua intervenció en un carro triomfal, amb danses i altres amenitats. La tercera comissió havia de procurar l’abastiment de tot el necessari per atendre la població forana que acudiria a Gandia com ara, pa, vi, carn, embotit, oli, arròs, llenya de fusta i carbó, a més d’aliments per a les cavalleries. També havien de procurar l’allotjament de nombroses persones forasteres que havien de ser moltes. Segons relata el notari Sanz i Forés, les previsions desbordaren tothom i hagueren de cercar més aliments fora de la població per a cobrir les necessitats de tots els assistents a les festes.
Aquell mateix any, 1791 i a partir de la part dreta del creuer de l’església de Sant Roc començaren les obres d’una capella dedicada al beat encarregada a l’arquitecte acadèmic Francesc Pechuan -1758/1819- un dels arquitectes de l’Acadèmia de Sant Carles. La planta és de creu llatina a la que se li afegeix un capelleta o cambril a la part posterior de la capçalera o altar major. Una cúpula de mitja taronja sobre petxines marca l’espai central del creuer. Amb això i les seues grans dimensions, la capella sembla més una església dins d’una altra església. En la seua realització podem apreciar els trets d’una maduresa professional que ve determinada per una depuració del llenguatge neoclàssic que vol recordar els edificis de la Roma imperial. Tota la capella rep un tractament cromàtic uniforme de les superfícies com és la freda pàtina marmòria de colors blanc i gris aplicats a quasi tot el conjunt de la capella. Efecte que queda moderat pel daurat dels detalls ornamentals dels florons, capitells i cornises.
La construcció de la capella va finalitzar en 1816 i el 15 de juliol de 1817El cos momificat del beat Andrés Hibernón es van dipositar en l’interior d’una urna encarregada pel gremi d’argenters que estava destinada a acollir la imatge del Crist jacent del pas del Sepulcre. Amb els esdeveniments de 1936 es va escriure una de les pàgines més tristes de la història de la ciutat quan un grup de descontrolats i exaltats entraren en la capella, prengueren l’urna amb el cos del beat i la tragueren al carrer de la Vila-Nova on li pegaren foc. Algunes persones van arreplegar els ossos que quedaven que a hores d’ara estan en diversos reliquiaris.
Lo más visto
Gandia representará por primera vez a la Comunitat Valenciana en el certamen europeo Entente Florale
Se celebrará en 2027
Picornell asegura que los domicilios con 32, 42 y 57 personas empadronadas corresponden a sedes de colectivos y residencias de mayores
El Gobierno de Gandia responde al PP con respecto al empadronamiento
Cientos de personas se manifiestan en Gandia para reivindicar el derecho a una vivienda digna
La marcha ha concluido frente al Ayuntamiento con la lectura de una declaración colectiva
El grupo socialista de Gandia atribuye la paralización en Magistrat Català a un reajuste por seguridad jurídica
El Partido Popular ha denunciado los «defectos sustanciales» en el proceso. «Tanto anuncio para quedar en agua de borrajas», lamentan desde la...
El PSOE reclama incluir a Gandia en los descuentos de la tarjeta SUMA
Lydia Morant acusa a la Generalitat de generar un agravio económico para estudiantes y trabajadores que utilizan el transporte público
Gandia reparte fosetil entre los agricultores para prevenir enfermedades en los cultivos tras la dana Adam
El Ayuntamiento distribuirá seis kilos por hectárea
Lo último en Actualidad
Gandia reúne a las Escuelas Oficiales de Idiomas de la Comunitat Valenciana
El encuentro coincide con el 40 aniversario de la EOI anfitriona
Beniarjó busca la postal que mejor represente su esencia para felicitar la Navidad
El ganador o ganadora recibirá 200€
Lo último en Deportes
El Club de Buceo Gandia pone en marcha nuevos entrenamientos de apnea indoor
Las sesiones se celebran todos los viernes de 20h a 22h en el polideportivo
Xavi Cabanilles recibe el reconocimiento del Ayuntamiento de Gandia
El deportista se ha proclamado campeón europeo de triatlón