Projecte Oliva afirma que las obras del Centro Olivense siguen criterios técnicos

Ondanaranjacope | 10 Jun 2024

El objetivo de la rehabilitación del edificio-Palau es recuperar su estado original de los siglos XVII-XVIII.

El Gobierno de Oliva, a través del Grupo Municipal de Projecte Oliva, ha emitido el siguiente comunicado sobre las obras de recuperación del Centro Olivense:

La veritat de les obres del Centre Olivense

La setmana passada, el Sr. Salazar, portaveu del Partit Popular, alarmava a la ciutadania dient que a les obres del 'Centro Olivense' s'estava produint un «atemptat patrimonial» en cobrir-se els carreus (sillars) dels cantons de l'edifici Palau.

És lamentable que el Sr. Salazar, igual que va fer amb els contenidors, actue histriònicament generant una alarma mai sustentada en informació certa. Diu el que li pareix i quan li pareix, sense haver preguntat res ni als regidors de govern, ni als tècnics municipals ni a ningú que, amb informació, li puga amargar «un bon titular».

Almenys, si més no per responsabilitat del càrrec, per respecte a l'electorat que ha dipositat la seua confiança en el Partit Popular, caldria demanar-li que s'informe degudament abans d'irresponsablement generar alarma. Encarna molt bé, de forma quasi còmica (si no fora per lo lamentable de la situació), la política de soltar desinformació per enredar.

Bé, anem a la informació, que encara que és menys emocional és certa.

L'execució de les obres del 'Centro Olivense' estan duent-se a terme complint amb el Projecte d'Execució inicial, aprovat en 2010 i que ja partia del Projecte Bàsic de Rehabilitació i Adequació del 'Centre Olivenso' redactat per Arkítera S. L., d'abril de 2007.

Tot parteix d'uns estudis previs especialitzats efectuats sobre l'immoble, contrastats i ampliats durant l'execució dels treballs, incloent-hi el descobriment de preexistències. En aquests estudis es conclou que l'edifici, segons estava originalment en les seues tres façanes visibles, comptava amb un continu cobriment de morter de calç, amb una decoració en forma d'encoixinat simulant aparells de carreu, pintat amb tons grisos cobrint els carreus que es van destapar en l'execució de l'obra.

Tot es descobreix en els estudis previs sobre l'edifici, quan descoberta la part alta de l'edifici-Palau amb la mitgera amb l'edifici-Sala, s'observa l'estat originari de l'edifici, abans de ser pintat de blanc, aspecte que va tindre les últimes dècades.

En aquests estudis inicials s'escriu exactament:

"Para ello se realizará una somera estratigrafía muraria que elimine los encalados posteriores y determine las condiciones exactas de los materiales, la técnica y el color, para después poder prescribir la solución de revestimiento para la totalidad del edificio. Esta decisión del proyecto cambiará sustancialmente la imagen exterior del edificio recargando sus fachadas y aproximándolo a las soluciones de otros palacios desaparecidos en Oliva o incluso el mismo campanario de la iglesia vecina. [...]

Aquí es donde aparecerá la mayor novedad visual del conjunto restaurado, debido a que se ha descubierto en la parte alta y en la medianera con la Sala, el revestimiento original del palacio. En origen, su estructura de muros de carga a base de mampostería y ladrillo en arcos y huecos, se revistió con mortero bastardo de cal y fue posteriormente pintado con un falso almohadillado perimetreando los paños en tonos grises que continuaba y daba sentido a las cantoneras y portada de sillería."

Per tant, la proposta del Projecte de Rehabilitació del 'Centro Olivense' es planteja sobre la concepció de la recuperació de l'aspecte originalíssim de l'edifici-Palau. Com que aquest edifici està patrimonialment protegit, abans de qualsevol intervenció requereix la supervisió del projecte per part de la Unitat d'Inspecció de Patrimoni, de la Direcció Territorial de València (Conselleria de Cultura i Esport).

Durant aquesta supervisió es completa més la documentació original, realitzant un alçament planimètric exhaustiu de les façanes, incloent-hi la tercera (ja descoberta, però oculta fins a l'inici de la intervenció), confeccionant-se un nou informe on es deia:

"[...] Esta cuestión (la del cobriment de la façana amb morter) se ha comprobado cierta al advertir sobre la misma medianera, y una vez superada la altura de la edificación moderna, que la fachada antigua se halla decorada y con un alero de idéntica factura al recayente sobre las calles.

[...] Se recuperará el almohadillado de las fachadas, simulando una sillería, según composición estudiada a partir de las preexistencias tal y como se puede observar en el estado actual, consistente en un almohadillado del perímetro de los huecos en la planta de la cambra, en portada de acceso desde la Plaza de la Balsa, y en esquinas y remate de los planos de fachada. Se coloreará según muestras detectadas en la parte superior de la fachada interior a la altura de la cambra (ver fotografías en Anejo III), por lo que no se ha estimado necesario proseguir en la realización de catas cromáticas.

[...] El tono del mortero de cal, pese a la heterogeneidad cromática de su acabado, podemos asimilarlo a la referencia cromática RAL 1015 "Marfil claro", y el mortero coloreado a emplear para el almohadillado a la referencia RAL 7035 "Gris luminoso", como puede verse en el Anejo III."

En aquesta feina d'estudis previs, s'observa, també, que en la fitxa patrimonial de l'edifici ja s'identificaven els carreus observables en els cantons de l'edifici com a elements estructurals, reforços del mur de mamposteria i no com a elements vistos o decoratius amb valor.

En resum:

- S'ha de deixar clar que l'objectiu de la intervenció de rehabilitació de l'edifici-Palau és recuperar el seu estat original als segles XVII-XVIII.

- De la documentació prèvia i dels estudis tècnics posteriors es conclou que els carreus són elements estructurals i no decoratius.

- L'aspecte original de l'edifici i el que va a fer-se en aquesta intervenció de recuperació és: revestiment continu de morter de calç amb decoració en forma d'encoixinat simulant carreu acolorit amb tons grisos, amb clara similitud estètica amb el campanar de l'Església de Santa Maria la Major.

- Aquest projecte d'intervenció, proposat en 2007 i aprovat en 2011, compta amb l'aprovació de la Unitat d'Inspecció de Patrimoni, de la Direcció Territorial de València (Conselleria de Cultura i Esport).