La campanya de vacunació contra la pigota en Gandia entre 1803 i 1804.

Carmen Berzosa | 11 Feb 2024

Vicent Pellicer nos ofrece esta semana un artículo en el que habla sobre la vacuna de la viruela, cómo se llevó a cabo y la figura de Antonio de Villegas

Francesc Xavier Balmis i Berenguer (1753-1819) metge valencià d’Alacant va ser un dels personatges de la última generació d’il·lustrats compromès amb els problemes de de la humanitat; un exemple d’esperit reformador de la Il·lustració del qual -com vam dir- tenim referència en les representacions de les Virtuts Cardinals de l’edifici del nostre ajuntament.

Des de la seua faceta de metge i investigador, Xavier Balmis va dedicar tota la seua vida a procurar la millora de la salut dels súbdits de l’imperi espanyol, especialment la dels xiquets. Amb 30 anys se’n va anar a Mèxic on, a més de fer servir els seus coneixements mèdics, va investigar les propietats d’algunes plantes que els nadius feien servir per a combatre la sífilis. Les seues investigacions i els bons efectes d’aquesta activitat mèdica els va donar a conèixer en una publicació sent l’inductor d’aquesta mena de medicaments en els hospitals de Nova Espanya així com en els de la metròpoli.

Anys més tard, i vistes les mortaldats que la verola o pigota escampava per tot arreu, el van impulsar a realitzar una expedició que havia de donar la volta al món per tal de vacunar tots els xiquets de les colònies espanyoles d’Amèrica i de Filipines. Una pràctica que venia realitzant-se en Europa des de feia gairebé un segle. Però la vacunació universal a tots les persones, malaltes o sanes, tenia els seus detractors creant-se moltes polèmiques, també a l’Estat Espanyol fins que, definitivament, en l’any 1798 es va autoritzar la inoculació de la vacuna contra la verola descoberta en 1768 pel metge anglès Edward Jenner (1749-1823). En 1803, Balmis va publicar la traducció de les investigacions sobre la vacuna de Jenner i amb el vent al seu favor, aquell mateix any, va iniciar l’expedició filantròpica de vacunació. En un vaixell de l’armada espanyola l’expedició va salpar del port de A Corunya el 30 de novembre de 1803. A bordo hi eren metges, cirurgians i practicants però sobre tot, 22 xiquets entre cinc i set anys que residents en una casa d’expòsits de A Corunya. Principio del formulario Final del formulario

Respecte a la presència dels xiquets en l’expedició Balmis, José Maria López Piñero, catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de València, diu: "Els xiquets eren necessaris per a conservar el virus vacunal, mitjançant inoculacions setmanals en dos d'ells amb l'obtingut de les pústules de la vacuna de la setmana anterior. Balmis portava uns aparells acuradament preparats, termòmetres, baròmetres, una màquina pneumàtica, milers de vidres per a extensions de pus, etc., com també 2.000 exemplars del text sobre la vacuna que acabava de traduir i que havia de distribuir gratuïtament per difondre els coneixements precisos per a la pràctica de la vacunació." La inoculació i difusió de la vacuna es va fer entre 1803 i 1805. Va començar a les Antilles per seguir per Amèrica Central i del Sud i posteriorment en les possessions espanyoles del Pacífic.

En aquells mateixos anys, concretament en 1803, un metge de Gandia de nom Antonio Villegas a qui el duc d’Osuna i duc consort de Gandia des de 1771, Pedro de Alcántara Téllez-Girón, (1755-1807) havia nomenat regidor del Consell Municipal va demanar al duc de Gandia, de Madrid estant, que li enviara fluids de vacuna per inocular-los en els xiquets de Gandia. El 23 de gener de 1804, Antonio de Villegas escrivia una carta al duc de Gandia comunicant-li que havia rebut quatre cristalls de fluid de vacuna que li va enviar mitjançant el criat i administrador de la duquessa María Josefa Pimentel Téllez-Girón destinats a mitigar l’epidèmia de pigota que patia Gandia. Tot i haver vacunat alguns xiquets, el metge temia que no tingueren efecte, tal com ja havia passat amb els fluids que el duc li havia enviat en anteriors ocasions. banEntre 1750 i 1808, l’acceptació oficial de la inoculació, es va retardar tot i que va facilitar la difusió de la vacuna contra la pigota que va arribar a Espanya poc temps després del seu descobriment pel doctor Jenner. Ja hem apuntat les enconades discussions mèdiques al respecte de la efectivitat de la vacuna sobre la seua acceptació o rebuig a les que s’afegiren les qüestions derivades de la aplicació tècnica de la vacuna. Aquest però, va ser el cas del metge Antonio Villegas quan dubtava de l’efectivitat de la inoculació i les conseqüències que se’n podrien derivar. Al respecte, es van plantejar molts dubtes sobre el mètode de vacunació, conservació i transport a més de la virtut protectora de la vacuna. No es coneixia si la vacuna tindria una qualitat temporal o absoluta així com les possibles contraindicacions. Malgrat tot al nostre metge li arribaven els fluids gràcies a la difusió epistolar entre metges, aristòcrates i burgesos d’una clara mentalitat il·lustrada als quals se’ls proporcionava la vacuna així com consells sobre ella. Tot i això, la vacunació o inoculació contra la pigota no va tindre l’èxit esperat entre les classes populars ja que l’absència d’un model centralitzat i la falta d’edictes legislatius que recomanaren la vacunació va acabar en una pràctica inconstant que es va allargar durant tot el segle XIX. El 21 de febrer de 1804, el duc de Gandia contestava així a Antonio Villegas: “He sabut que amb els quatre cristalls que et vaig enviar últimament i dels què em parles en la teua carta del 23 de gener, aconseguires que el fluid de vacuna actuara en alguns xiquets dels quals pensaves extraure-la de braç a braç per així poder començar el projecte d’assegurar, si és possible, la conservació del fluid en eixa ciutat per poder vacunar sempre de braç a braç. Però, com aquesta pràctica és molt difícil, no has d’oblidar la seua conservació en cristalls, amb notes en cadascun del dia de la seua extracció per al teu coneixement”. És a dir, abans de l’expedició de Balmis, els xiquets de Gandia ja havien experimentat la inoculació del virus de la vacuna però sense tindre resultats positius. És per això, que Antonio Villegas desconfiava de l’eficàcia del mètode de vacunació que augmentava a mida que eren més freqüents els fets que demostraven la poca eficàcia del virus vacu si no es feia amb el mètode de braç a braç. Amb tot, Antonio Villegas, que també havia sigut nomenat regidor de la ciutat, li fa saber al duc que es va veure obligat a acceptar l’honor de ser regidor de la ciutat però devia renunciar a ell per tal d’evitar distraccions que inevitablement el càrrec li ocasionaria amb el perjudici afegit dels seus malalts i de la instrucció que necessita i sol·licita, que és l’única cosa a la que aspira.