Un xalet en l'ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara

Ondanaranjacope | 14 Jan 2024

Artículo de Opinión de Vicent Pellicer con imagen de J.L. Rufat

Les primeres notícies que tenim de l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, són de l’any 1415. En el testament redactat en aquell any pel notari Miquel Dalmau, demanava que l’enterraren en el fossar de l’església de Gandia: “elegisc la sepultura del cos meu que es faça en el fossar del cementeri de l’església de Madonna Santa Maria, en la fossa on jauen lo meu nét i ma néta Isabel, davant o prop del campanar. Vull i mane que es pose una llosa amb les seues anelles i amb la meua senyal sobre la llosa (...)” A més d’això, el notari Dalmau va deixar uns diners a l’Hospital i a les ermites  de Santa Anna, de Sant Nicolau i de Sant Antoni. O siga, l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, com a mínim data de principis del segle XV en temps d’Alfons el Vell i des de llavors, ha passat per moltes circumstàncies fins arribar a l’actualitat. La façana és barroca amb perfil mixtilini rematat per una espadanya. En el frontal superior de la façana s’obri un balcó per on entra la llum que il·lumina l’interior. Un gran arc de mig punt dóna accés a un pòrtic que acull la porta per la què s’entra pròpiament a l’interior. Aquest, és molt senzill amb nau i presbiteri de planta rectangular cobert per una volta de canó i un cor alt sobre el pòrtic. Junt al presbiteri, unes portalades a dreta i esquerra donen pas a altres dues capelles i destaquen pels seus marcs daurats de recargolada decoració barroca. A sobre de la portalada de la dreta podem llegir: “A expensas del Regimiento de Caballeria “Andalucia”. Año 1761. Això és degut a què en aquells anys, a Gandia hi havia una caserna al principi del passeig de les Germanies que s’anomenava plaça del Quartel on estava instal·lat el citat regiment. Abans d’abandonar la ciutat i en agraïment a la seua hospitalitat, el Regiment va voler decorar les portalades. Per exemple, l’estiu de 1865 es va declarar una epidèmia de còlera per tot el nostre país. El  focus més important de l’epidèmia estava localitzat en les comarques de la Ribera  i va arribar a la nostra ciutat els darrers dies del mes d’agost però, el poble de Benipeixcar va quedar gairebé lliure dels contagis. És per això que el 5 de setembre, el seu alcalde va enviar un ofici a l’alcalde de Gandia sol·licitat permís per a fer ús de l’ermita. Pretenia que els veïns d’aquella població passaren la quarantena en l’ermita i així poder ser observats sense perill que contagiaren la resta de la població. L’epidèmia es va donar per acabada a finals d’octubre per lo qual, no es va celebrar la Fira de Gandia. Trenta anys més tard, en 1791, l’arquebisbat va decidir la suspensió litúrgica de l’ermita així com les de Sant Joan, Loreto i Puríssima. És per això que en 1800, l’Ajuntament va decidir la venda de l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara però, davant les protestes dels ciutadans, la venda va quedar en suspens i per consegüent, totalment abandonada. En 1885, hi havia necessitat de fer obres de manteniment per a lo qual, un pare escolapi es va oferir a pagar les despeses de les obres. Un any després, un actor que vivia en Barcelona i de tant en quant visitava Gandia, estava disposat a comprar l’ermita amb el propòsit d’enderrocar-la i en el seu lloc construir un xalet on passar temporades però, comprometent-se a alçar una capelleta per tal que continuara la devoció als sants. L’Ajuntament va respondre favorablement a la demanda de compra. Tanmateix i per segona vegada, la pressió ciutadana va avortar el projecte de venda de la muntanyeta i de l’ermita.

Imatge J. L. Rufat

A tort i dretes, l’ermita es va mantindre i durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat, cada 17 de gener continuava celebrant-se la festivitat de Sant Antoni i el seu porrat. Els col·legis feien mig dia de festa per a què tothom puguera pujar a la muntanyeta, beure aigua del pou i escoltar els goigs a Sant Antoni. Malgrat tot, l’ermita va quedar abandonada de bell nou però, fa uns anys, l’edifici va ser restaurat després d’haver patit els efectes de l’abandonament i estar a mercè dels malfactors. A hores d’ara, l’ermita continua sent testimoni de la celebració del tradicional porrat, el seu espai interior, recuperat per a la celebració d’actes cultural i la muntanyeta, serveix de talaia des d’on poder gaudir d’una panoràmica de la nostra comarca

Lo más visto

Una nueva propuesta gastronómica en el Centro de Gandia

Inauguraba en la jornada de ayer y va a ofrecer sus productos gastronómicos por las tardes en la Calle San Pascual

Por CARMEN BERZOSA

7459

Suspendido temporalmente el baño en una zona de la playa de Miramar por indicación del 112

La restricción afecta al tramo comprendido entre el río y la entrada de Bellreguard

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

3300

Atropellan a una mujer en el Grau de Gandia

La víctima se encuentra fuera de peligro

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

2946

Gandia vibra con el inicio del Pirata Beach Festival

Se trata de uno de los mayores eventos musicales del país

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

2599

Rescatan y reaniman a un hombre tras sufrir un ahogamiento en la playa de Oliva

Ya ha sido trasladado al Hospital de Gandia

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

1747

El Gandia Arena comenzará a construirse en septiembre con una inversión de 7,5M€

El recinto deportivo tendrá una capacidad inicial para 4.000 personas

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

1229