Un xalet en l'ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara

Ondanaranjacope | 14 Jan 2024

Artículo de Opinión de Vicent Pellicer con imagen de J.L. Rufat

Les primeres notícies que tenim de l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, són de l’any 1415. En el testament redactat en aquell any pel notari Miquel Dalmau, demanava que l’enterraren en el fossar de l’església de Gandia: “elegisc la sepultura del cos meu que es faça en el fossar del cementeri de l’església de Madonna Santa Maria, en la fossa on jauen lo meu nét i ma néta Isabel, davant o prop del campanar. Vull i mane que es pose una llosa amb les seues anelles i amb la meua senyal sobre la llosa (...)” A més d’això, el notari Dalmau va deixar uns diners a l’Hospital i a les ermites  de Santa Anna, de Sant Nicolau i de Sant Antoni. O siga, l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, com a mínim data de principis del segle XV en temps d’Alfons el Vell i des de llavors, ha passat per moltes circumstàncies fins arribar a l’actualitat. La façana és barroca amb perfil mixtilini rematat per una espadanya. En el frontal superior de la façana s’obri un balcó per on entra la llum que il·lumina l’interior. Un gran arc de mig punt dóna accés a un pòrtic que acull la porta per la què s’entra pròpiament a l’interior. Aquest, és molt senzill amb nau i presbiteri de planta rectangular cobert per una volta de canó i un cor alt sobre el pòrtic. Junt al presbiteri, unes portalades a dreta i esquerra donen pas a altres dues capelles i destaquen pels seus marcs daurats de recargolada decoració barroca. A sobre de la portalada de la dreta podem llegir: “A expensas del Regimiento de Caballeria “Andalucia”. Año 1761. Això és degut a què en aquells anys, a Gandia hi havia una caserna al principi del passeig de les Germanies que s’anomenava plaça del Quartel on estava instal·lat el citat regiment. Abans d’abandonar la ciutat i en agraïment a la seua hospitalitat, el Regiment va voler decorar les portalades. Per exemple, l’estiu de 1865 es va declarar una epidèmia de còlera per tot el nostre país. El  focus més important de l’epidèmia estava localitzat en les comarques de la Ribera  i va arribar a la nostra ciutat els darrers dies del mes d’agost però, el poble de Benipeixcar va quedar gairebé lliure dels contagis. És per això que el 5 de setembre, el seu alcalde va enviar un ofici a l’alcalde de Gandia sol·licitat permís per a fer ús de l’ermita. Pretenia que els veïns d’aquella població passaren la quarantena en l’ermita i així poder ser observats sense perill que contagiaren la resta de la població. L’epidèmia es va donar per acabada a finals d’octubre per lo qual, no es va celebrar la Fira de Gandia. Trenta anys més tard, en 1791, l’arquebisbat va decidir la suspensió litúrgica de l’ermita així com les de Sant Joan, Loreto i Puríssima. És per això que en 1800, l’Ajuntament va decidir la venda de l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara però, davant les protestes dels ciutadans, la venda va quedar en suspens i per consegüent, totalment abandonada. En 1885, hi havia necessitat de fer obres de manteniment per a lo qual, un pare escolapi es va oferir a pagar les despeses de les obres. Un any després, un actor que vivia en Barcelona i de tant en quant visitava Gandia, estava disposat a comprar l’ermita amb el propòsit d’enderrocar-la i en el seu lloc construir un xalet on passar temporades però, comprometent-se a alçar una capelleta per tal que continuara la devoció als sants. L’Ajuntament va respondre favorablement a la demanda de compra. Tanmateix i per segona vegada, la pressió ciutadana va avortar el projecte de venda de la muntanyeta i de l’ermita.

Imatge J. L. Rufat

A tort i dretes, l’ermita es va mantindre i durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat, cada 17 de gener continuava celebrant-se la festivitat de Sant Antoni i el seu porrat. Els col·legis feien mig dia de festa per a què tothom puguera pujar a la muntanyeta, beure aigua del pou i escoltar els goigs a Sant Antoni. Malgrat tot, l’ermita va quedar abandonada de bell nou però, fa uns anys, l’edifici va ser restaurat després d’haver patit els efectes de l’abandonament i estar a mercè dels malfactors. A hores d’ara, l’ermita continua sent testimoni de la celebració del tradicional porrat, el seu espai interior, recuperat per a la celebració d’actes cultural i la muntanyeta, serveix de talaia des d’on poder gaudir d’una panoràmica de la nostra comarca

Lo más visto

Perpetró 11 robos violentos en Gandia y pide clemencia porque no quiere pasar en la cárcel más años que un asesino

El juez Manuel Marchena, como magistrado del Supremo y ponente de la sentencia le ha denegado la acumulación de penas y le...

Por MIGUEL PÉREZ

1948

Rosariet la de Sema, Saoret Bacora, Juanito Rosquilla, Consuelo la dels Bataller con 99 años o la dona de Juanito l'obrer: Gandia rinde homenaje a la historia de Benipeixcar

Crecí entre abonos, con esos sacos de hierro o azufre de 50 kilos de Juanito Sanrosendo; entre olor a berenjenas y pimientos...

Por MIGUEL PÉREZ

1224

Fallece el profesor y escultor José Rausell Sanchis, autor del icónico Ausias March de Gandia

Aunque natural de Meliana, en l'Horta Nord, fue durante tres décadas profesor de dibujo en el instituto Ausiàs March y autor de...

Por MIGUEL PÉREZ

1096

Agradecimiento: La recompensa de una buena acción es haberla hecho y tú la has hecho Comisario Holgado

Hace unas semanas me dijiste que te marchabas. Lo sabía. Sabía que lo hacías con el deber cumplido. Hoy te tenemos como...

Por MIGUEL PÉREZ

978

La Virgen de la Esperanza procesionará este domingo de forma extraordinaria en Gandia para celebrar el Año Jubilar

La Colegiata celebrará un rosario y una eucaristía para que los fieles participantes puedan obtener la indulgencia plenaria.

Por MIGUEL PÉREZ

901

Gandia propone a la Generalitat la Cruz al Mérito Policial con distintivo azul para Carlos Holgado nuevo Comisario Principal en Valencia

Carlos Holgado ya no es Comisario en Gandia. Desde finales de abril, el día 29, que es Comisario Principal en Valencia como...

Por MIGUEL PÉREZ

736