Terratremols, per Vicent Pellicer

Ondanaranjacope | 21 Jan 2024

Article d'opinó de Vicent Pellicer

De ben segur que molts de vosaltres haureu notat algun que altre tremolor de terra que no passa d’un lleu sostrac que es redueix a fer oscil·lar la làmpada del dormitori o la del menjador i ser tema de conversa durant un parell de dies. Tanmateix, vivim en una zona propensa a patir moviments sísmics que han produït efectes més greus com el què va ocórrer en les poblacions de Llorca i Totana l’11 de maig de 2011. Va ser el moviment sísmic més proper que hem tingut en el temps i en l’espai ja que es va produir fa a penes 12 anys i a una distància dos centenars de kilòmetres de casa nostra. Però, al llarg dels anys, la nostra comarca i comarques veïnes, hem patit alguns terratrèmols que, si bé no tenim notícies de baixes humanes, de ben segur que produirien molts ferits entre la població, les seues llars i els monuments com ara, esglésies, palaus o castells.

Repassant la documentació dels arxius, tenim constància d’un seguit de terratrèmols i tremolors que es produir al llarg de les setmanes del mes de desembre de 1598 i les primeres de 1599. Van ser de tanta intensitat i de tanta freqüència que tingueren atemorida tota la població. El terratrèmol de la nit de cap d’any de 1599 va destruir moltes cases de la comarca, l’església gòtica i gran part del monestir de Santa Maria de la Valldigna. També va afectar el campanar de la Seu de Gandia que va perdre el remat piramidal que s’havia acabat de construir en 1534. Així mateix, els seguit de tremolors van acabar per assolir el castell de Rebollet, destruint l’ermita que acollia la imatge de l a Mare de Déu que finalment va acabar en Oliva. El sepulcre de Francesc de Carròs però, es va traslladar a l’església de la Font d’En Carròs. Quinze anys després d’aquell 1599, el 14 i 15 de juny de 1614, es van produir altres tremolors. El primer va ocórrer a les 11 de la nit però, no va causar grans danys. El segon va tindre unes hores més tard, a les 3 de la matinada del dia següent, festivitat dels sants Vit, Modest i Crescència. El document que ho recull diu així: “se sentí en la ciutat de Gandia un grandíssim terremoto que durà un Paternòster del qual caigueren algunes parets i barandats, xemineies i feu molts danys en quasi totes les cases i continuaren alguns terremotos xics alguns dies”. Aquest seguici de tremolors va moure el canonge Pere Pérez de Culla a acudir al Consell municipal per a què declararen els sants Vit, Modest i Crescència, advocats contra els terratrèmols, com així va ser. Se’ls va dedicar una capella en la Col·legiata i se’ls coneixia pels Sants dels Terratrèmols. La devoció a aquests sants va ser tan gran que tots els anys es celebrava la seua festivitat i s’enramava la Seu amb una càrrega de murta. Tanmateix, un segle després el culte i celebració dels sants dels terratrèmols desapareixen de la documentació. Ni tan sols són citats quan el 13 de setembre de 1724 passada la 1 de la matinada, es va produir un altre terratrèmols que arreplega la documentació de la següent manera: “hi hagué un terratrèmol formidable en dos estrépitos consecutius... caigueren teules de moltes cases, es consentiren parets i del campanar caigué una bola”. Els sismes anaren succeint-se durant la primera meitat del Segle XVIII amb una intensitat i periodicitat alarmants com el que es va produir, també de matinada, el 23 de març de 1748 repetint-se a les 7 i a les 11 del matí així com el 2 i 3 d’abril. Des d’aleshores, a les pregàries als Sants dels Terratrèmols s’afegiren les dedicades a Santa Anna, a Sant Francesc de Borja i al Cor de Jesús que des d’aleshores van ser declarats nous advocats contra els sismes. Aquell 23 de març de 1748, les destruccions van ser molt més notables a la comarca de la Costera, afectant a la ciutat de Xàtiva i quedant pràcticament destruït en la seua totalitat el castell de Montesa.

Un hombre es arrollado por el tren a la salida de Gandia y provoca el corte de la vía férrea a primeras horas

Se trata de un vecino de Daimús, de 51 años de edad, aunque residía en Guardamar de la Safor. Los equipos sanitarios...

Por MIGUEL PÉREZ

La dana Alice deja en Gandia cerca de 150 litros y picos de 22 litros en 10 minutos

Se publicará un informe en la web del Ayuntamiento por si el vecindario quiere reclamar daños.

Por MIGUEL PÉREZ

Un nuevo rescate de Bomberos en la tirolina de la Via Ferrata de la Falconera en Gandia

No es la primera vez que los efectivos del Consorcio de València se tienen que desplazar a rescatar a personas que han...

Por MIGUEL PÉREZ

Seguimos en alerta nivel naranja a partir de las 10 de la mañana de hoy lunes en toda la Safor

Se prevé lluvias torrenciales que podrían alcanzar los 40 litros en una hora o los 100 litros por metro cuadrado en 12...

Por MIGUEL PÉREZ

La Diputación de València instala nuevas señales en la CV-680 para alertar del riesgo de jabalíes en Beniarjó

El consistorio beniarjotero destina 8.000 euros anuales, desde hace tres años, para combatir la plaga de jabalíes. El ayuntamiento comparte el contrato...

Por MIGUEL PÉREZ