LA SIBIL·LA DE CUMA per Vicent Pellicer i Rocher, Historiador

Ondanaranjacope | 30 Dec 2023

Article d'opinió del reconegut historiador de Gandia Vicent Pellicer i Rocher al voltant de la figura de la Sibil·la

Conta el poeta Virgili en el poema èpic l’Enèida (segle I a.C) que Enees, príncep de Troia, anys després de fugir de l’incendi de la seua ciutat, va arribar a les costes itàliques de la Magna Grècia. Allà, a prop de Nàpols, en la ciutat de Cuma, junt al llag Avern, considerat com l’entrada de l’Inframón, hi ha una caverna on moraba i tenia l’oracle la més famosa de les summes sacerdotisses del déu Apol·lo: la Sibil·la de Cuma, que podem vore representada per Miquelàngel en el magnífic sostre de la Capella Sixtina del Vaticà. El príncep Enees -considerat avantpassat de l’emperador August- va voler consultar l’oracle de la Sibil·la de Cuma per què volia retrobar-se amb l’ànima de son pare en l’inframón. La Sibil·la va accedir als precs d’Enees no sense abans transmetre-li que l’oracle anunciava el naixement d’un xiquet que havia de retornar al món l’Edat d’Or o l’Arcàdia perduda; és a dir, el què en la mitologia grega i en el món romà era coneguda com una època en la qual, els mortals vivien feliços alimentant-se dels fruits de la terra fèrtil del nord-est del Peloponès, regió idealitzada com un “locus amoenus”, un lloc ple de pau i harmonia. L’Edat d’Or o Arcàdia perduda també coneguda com el Regne del déu Saturn, té l’origen en el mite del déu Saturn que al ser expulsat per Júpiter va arribar a Itàlia i allà com a déu de l’agricultura s’hi va estar un temps durant el qual, els itàlics van viure una edat d’or, sense guerres ni males collites, sense propietat privada ni l’esclavitud.

Llavors, entre el 17 i el 23 de desembre, coincidint amb el solstici d’hivern, els romans celebraven les Saturnàlies, festes en honor a Saturn i que recordaven aquella Edat d’Or, aquella Arcàdia perduda. En aquells dies de festa, les cases es decoraven amb plantes verdes i s’encenien espelmes per celebrar la tornada de la llum, es feien regals i es penjaven figures als arbres. L’any 274, l’emperador Aurelià va introduir el culte del Sol Invicte que es celebrava el 25 de desembre i posteriorment dedicaven al naixement de Mitra, divinitat d’orígen persa. El cristianisme va assimilar el dia del naixement de Mitra amb el naixement de Jesús, ja que teien molts trets en comú: una mare verge, ambdós naixen enb una caverna o estable on pastors i mags els adoren; naixen per redimir els pecats del món, viatgen amb dotze deixebles, ressuciten…

Tantes eren les similituds entre Mitra i Jesús que l’emperador Constantí va declarar que el dia del naixement de Mitra havia de ser considerat una nova festa cristiana per celebrar el naixement de Crist.