La desaparició del retaule major de la Col·legiata

Ondanaranjacope | 07 Jan 2024

Article d'opinó de Vicent Pellicer al voltant de l'expoli del retaule de la Col·legiata de Gandia a la Guerra Civil

Durant els últims anys, han anat apareixent en la premsa un seguit d’articles al voltant de la desaparició del retaule major de la Col·legiata. En tots ells parlava sobre les pistes que vaig seguir per tal de reunir notícies al respecte. Tot va començar amb l’aparició d’un document que parlava que en la Duana del Port de Marsella i en febrer de 1938, es custodiaven unes grans caixes amb les pintures del citat retaule. El carregament estava consignat a nom de Demetrio Londero. A partir d’aquest nom, vaig començar les meues investigacions seguint el rastre d’aquest personatge que ha sigut objecte d’investigacions per part d’alguns historiadors del moviment anarquista en Itàlia i en Espanya durant la Guerra Civil. Les investigacions que vaig encetar, han anat publicant-se a mida que anava aconseguint més novetats que al respecte han anat publicant-se en la secció de notícies de la premsa local. En un dels articles donava compte de la identitat del tal Londero i de la seua presència en Gandia on va viure amb la seua segona parella de la què va tindre un xiquet que va nàixer el 17 de març de 1935 a qui li posaren de nom Pablo Demetrio Londero Lamazares -cognom de la mare. El nostre protagonista, Baldassare Londero, director i copropietari de la Vital va ser assassinat pels seus propis correligionaris en lloc i circumstàncies no esclarides, al tornar d’un viatge a París. Per tant, el meu fil investigador acabava ací però, vaig prendre la decisió de seguir el rastre del fillet nascut a Gandia. Després d’acabar la carrera d’enginyer industrial en Madrid, Pablo Demetrio Londero va emigrar a Veneçuela on es va casar i va tindre varis fills. Tanmateix, es va divorciar de la seua esposa, casant-se per segona vegada amb Maria Isabel Aragunde. A finals del segle passat, Londero fill i la seua esposa María Isabel tornaren a Espanya i s’establiren en A Coruña on anys després, Pablo Demetrio va morir. Em vaig traslladar a Galícia per recabar més informació de part de María Isabel. Malgrat la seua amabilitat, la informació que em va facilitar només es referia a temes familiars, a la vida en Caracas i al nul interès de Pablo Demetrio en tot allò relacionat amb l’assassinat del seu pare. D’altra banda, gairebé un any després em vaig assabentar que Pilar, neboda de la primera esposa de Pablo Demetrio residia en Gandia on es va traslladar feia molts anys amb els seus pares, també represaliats i exiliats republicans en Veneçuela. Em vaig entrevistar amb Pilar però, tampoc em va poder ajudar en la meua investigació. Tanmateix, no em vaig rendir i li vaig demanar que per favor es posara en contacte amb els seus cosins germans, fills de Pablo Demetrio que tot i ser veneçolans d’origen, emigraren a Miami on tenen negocis. No vaig tindre cap resposta. Tot i això, no acabaren en aquest punt les meues indagacions i vaig intentar de obrir una altra via d’investigació. Aquesta vegada em vaig posar en contacte amb el fill del sastre i propietari d’una nombrada botiga de roba d’home, desapareguda fa uns anys, l’origen de la qual estava en el carrer de Sant Pasqual. Era la basa que em quedava per jugar. No tenia cap esperança de treure res en clar però, ho havia d’intentar ja que la germana del susdit sastre havia contret matrimoni amb l’anarquista italià, Gino Bibbi, arribat a Gandia junt a Baldasare Londero i soci d’aquest en la Vital. Segons tots els historiadors italians que han estudiat l’anarquisme italià en Espanya assenyalen el tal Bibbi com l’inductor de l’assassinat de Londero a qui acusava d’haver-se apoderat d’un important i valuós botí en or i joies.

Diuen que les casualitats no existeixen. I certament, crec que així és. La gent major que m’escolta o em llig, sap que els seus pares no mai han volgut comentar als fills alguns dels fets més reeixits que tingueren lloc a Gandia durant els primers dies d’una cruenta guerra que acabà amb milions de morts i quaranta anys de dictadura. És per això que algunes persones que sabien quelcom al respecte a la desaparició dels tresors artístics de la Col·legiata i altres esglésies, ho han estat ocultant per raons de no menejar el passat o, tal vegada per deixar passar el temps que cura totes les ferides. Raons loables que no hem de jutjar. Dic açò per que fa just un any, de la conversa en casa d’un matrimoni amic va sorgir l’interès pels meus treballs sobre el patrimoni de Gandia publicats en diversos llibres i revistes d’investigació. Evidentment, va sorgir el tema de la Col.legiata i de la desaparició del retaule. Aquesta família coneixia l’article sobre l’assassinat de Baldassare Londero anarquista italià, enginyer químic, afincat en Gandia des de 1934 a 1936. Quina va ser la meua sorpresa quan l’amfitriona em va comentar que el seu pare havia sigut xofer de Baldassare Londero, l’anarquista italià -i catòlic- que es va endur el retaule de la Col·legiata. Tal vegada per salvar-lo? No em podia creure el què sentia al temps que em reafirmava en què les casualitats no hi existeixen. L’amfitriona es va alçar de la butaca i em va portar un manoll de fulls manuscrits que son pare, de nom Valentín, li va dictar al seu nét quan aquest era un xiquet. En el manuscrit que inclou memòries familiars, Valentín relata el viatge que va fer a França amb Baldassare Londero, setmanes abans del seu assassinat.

Foto: camió de LaVital

I passe a relatar el moll de l’os d’aquest article, de gran importància per a la història de Gandia:
Londero i Valentín eixiren de Gandia a mitjans d’octubre i en Barcelona es van hostajar en el hotel Oriente, que encara hi existeix en el cor de les Rambles. Allà esperaren els permisos necessaris per travessar la frontera. El 5 de novembre, amb altres dos anarquistes, eixiren de Barcelona cap a França en el Ford de 8 cilindres que Londero va portar a Gandia l’any 1934 i es dirigiren a Istres, ciutat propera a Marsella on Londero havia de comprovar que el “asunto” –així ho denomina Valentín- estava dipositat en la Duana del Port de Marsella. El “asunto” s’havia transportat al port de Gandia des de la Vital en un camió conduit pel seu propietari Pepe, també treballador de la Vital i germà de Valentín fins el port de Gandia i embarcat en un vaixell amb destinació Marsella.
En el seu manuscrist, Valentín ens conta que ja en França es dirigiren a Istres. Allà anaren a casa d’un comerciant espanyol on Valentín va quedar hostatjat mentre que la resta de viatgers anaren a un hotel. Quan estigueren sols, el comerciant li va demanar a Valentín que le explicara tot el referent al viatge i que havia de quedar-se en sa casa mentre els altres seguiren viatge a Paris per ferrocarril. Per tant, Valentín va quedar separat del grup d’anarquistes i no hi va anar a París. Tal vegada per no implicar-lo en els afers dels anarquistes? Mentrestant i responent a la demanda del comerciant d’Istres, Valentin li va explicar fil per randa tot el que anava en el vaixell a nom de Demetrio Londero. El comerciant se’n anà a Marsella a averiguar lo del carregament –“el asunto” i al tornar li va dir a Valentín: “vaya mercancia”. He tenido que ir a hablar con Aduana y con el Sr. Gobernador referente a la dichosa mercancia. Se ha llegado a confiscar el barco; menos mal que me conocen ya de muchos años. Aquesta declaració, ens comfirma la importància del carregament que no és altre que les pintures del retaule junt a d’altres d’altres esglésies com diu el document trobat fa poc.

Foto cotxe descapotable

Londero va tornar de París. Aquesta vegada, anava acompanyat d’altres anarquistes que Valentín no coneixia. Llavors, Londero li va comunicar a Valentín que se’n tornava a Espanya i que s’estiguera en Istres, tornaria prompte i li diguera si volia alguna cosa de la seua família. Londero i els seus acompanyants anarquistes se’n tornaren a Espanya. Passats uns dies, Valentín va tindre la visita de dos anarquistes que li demanaren que fera el possible per vore de quina manera es podria recuperar el carregament del vaixell ja que els feia molta falta i necessitaven molts diners. Era la segona vegada que li feien aquesta demanda però en aquesta ocasió, li ho demanaren de manera molt més enèrgica a lo qual, Valentín els va contestar que ell era un treballador de la Vital i per tant estava a les ordres de Londero, per lo què necessitava un permís escrit per poder retirar el carregament del vaixell. De lo contrari, no podria satisfer-los. El cas és que aquells dos homens ja no tornaren a molestar Valentín. Al dia següent, mitjançant el consulat espanyol, Valentín va rebre un telegrama que deia: “Londero muerto, iba Valentín con él? Contesten urgente” Els seus germans es traslladaren a Barcelona per si de cas, Valentín apareixia per algun lloc. Ací acaba el relat de Valentín Lloret referent al viatge a França i al trasllat de les pintures del retaule de la Col·legiata al port de Marsella que com diu el document a què he fet referència al principi, es trobaven en la Duana del Port de Marsella en febrer de 1938.
Dit això, la meua tasca no s’aturará ací. La inesperada aparició del manuscrit de Valentín m’encoratja a continuar la meua investigació sobre el parador -encara que siga una sola- de les pintures del retaule realitzat per Paolo de Sant Leocadio. Des d’aquestes línies agraisc una vegada més a la família de Valentín Lloret la seua gran colaboració en l’aclariment d’uns fets de tanta importància per a la nostra ciutat. Posant l’exemple del manuscrit de Valentín, no sabem per on poden aflorar més motius per seguir la tasca investigadora del patrimoni de Gandia desaparegut o dispers. Una tasca en la què tots hauríem d’estar compromesos.
Vicent Pellicer i Rocher.
Historiador de l’Art.

Un hombre es arrollado por el tren a la salida de Gandia y provoca el corte de la vía férrea a primeras horas

Se trata de un vecino de Daimús, de 51 años de edad, aunque residía en Guardamar de la Safor. Los equipos sanitarios...

Por MIGUEL PÉREZ

La dana Alice deja en Gandia cerca de 150 litros y picos de 22 litros en 10 minutos

Se publicará un informe en la web del Ayuntamiento por si el vecindario quiere reclamar daños.

Por MIGUEL PÉREZ

Un nuevo rescate de Bomberos en la tirolina de la Via Ferrata de la Falconera en Gandia

No es la primera vez que los efectivos del Consorcio de València se tienen que desplazar a rescatar a personas que han...

Por MIGUEL PÉREZ

Seguimos en alerta nivel naranja a partir de las 10 de la mañana de hoy lunes en toda la Safor

Se prevé lluvias torrenciales que podrían alcanzar los 40 litros en una hora o los 100 litros por metro cuadrado en 12...

Por MIGUEL PÉREZ

La Diputación de València instala nuevas señales en la CV-680 para alertar del riesgo de jabalíes en Beniarjó

El consistorio beniarjotero destina 8.000 euros anuales, desde hace tres años, para combatir la plaga de jabalíes. El ayuntamiento comparte el contrato...

Por MIGUEL PÉREZ