El simbolisme del bon govern en la façana de l'ajuntament de Gandia

Ondanaranjacope | 28 Jan 2024

Article d'opinió de l'hitoriador Vicent Pellicer parlant del simbolisme de la façana de l'ajuntament de Gandia

L’edifici de l’Ajuntament va ser construït l’any 1778 per l’arquitecte i director de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Vicent Gascó, en temps del rei Carles III i per tant, en plena Il·lustració. La seua façana és sòbria i elegant, com correspon al neoclassicisme però, també és altiva i llueix orgullosa com dama conscient de la seua bellesa que en part, és responsable del caràcter i personalitat dels habitants de Gandia. Els nostres veïns diuen que els gandians ens mirem massa el melic. Potser tenen raó. Jo afegiria que som tots els saforencs els que ens mirem el melic quan parlem de la Safor i, ara i ací, parlar de Gandia és parlar de la Safor. Però, això no és important ja que tots els nostres pobles estem pagats del nostre patrimoni històric i cultural; del nostres ajuntaments, dels nostres convents, esglésies i campanars, dels castells i dels safareigs, de les platges i les valls, de les muntanyes i dels rius, de la història que ens identifica i ens dóna personalitat. Allò que veritablement importa però, és el valor que li donem a tot el que estimem i és patrimoni de tots. I la estima equival a la cura, al manteniment i al saber valorar qualsevol testimoni del pas del temps i, com una cosa comporta l’altra, és precís conèixer el patrimoni per què conèixer és estimar. 

Mirem detingudament la façana de l’edifici de l’Ajuntament de Gandia. Rellisquem la mirada cap a dalt i fixem-nos en els quatre bustos emplaçats sobre la balustrada que corona l’edifici. Val a dir que acusen els fenòmens meteorològics i per això conserven la pàtina del pas del temps ja que la pedra amb què estan realitzats es desfeia quan tractaren de restaurar-los al temps de la resta de la façana. Són quatre bustos que representen les virtuts cardinals -Prudència, Justícia, Fortalesa i Temprança- i venen a ser la manera més directa i fàcil de comunicar al poble que el neoclassicisme, estil arquitectònic amb què està dissenyada la façana, porta implícit el missatge de la reforma administrativa promoguda pels il·lustrats del Segle XVIII. Un missatge que, malgrat tot i l’esforç, no va poder acabar amb les seculars prerrogatives senyorials de l’època foral. Els reformistes del moviment de la Il·lustració de la segona meitat del segle XVIII, entre els quals estaven els acadèmics de l’Acadèmia de Sant Carles, tenien la intenció d’introduir els elements que calgueren per tal de modificar els hàbits tradicionals d’una societat caduca necessitada de reformes socials i administratives. Del simbolisme de les Virtuts Cardinals, la Prudència contempla el recordatori del passat, l’ordenació del present i la consideració del futur. Té varies maneres de representar-se com ara, una efígie amb tres cares: Un rostre humà amb les petjades de l’ancianitat –el passat; un rostre en edat madura mirant al front –el present- i un tercer rostre en edat juvenil –el futur. Una altra de les maneres de representar la al·legoria de la Prudència és la d’un ser fantàstic mescla de lleó, gos i llop. Tiziano va representar aquesta combinació associada amb les tres edats de l’home en les quals, el llop representa l’experiència de la vellesa; el lleó, el poder i la força de la maduresa i finalment, el gos, l’ímpetu i aprenentatge de la joventut. Tiziano va explicar el sentit de la seua al·legoria de la següent manera: Des de l’experiència del passat, [cal] prudència en els actes del present per no fer malbé els actes del futur. I és que, les tres edats de l’ésser humà s’associen amb els tres caps dels animals que tenen a veure amb la memòria, la intel·ligència i la providència: el llop, que devora la memòria de les coses; el lleó, que s’agita com el present, i el gos, que calma en l’esperança, el futur. 

Una síntesi d’aquest simbolisme està representada en un rostre inquietant, mescla d’ésser humà i animal fantàstic que està llaurat en la clau dels arcs laterals del pòrtic d’entrada a l’edifici. En la clau de l’arc central es representa un rostre femení del qual desconeixem el seu significat tot i que ens inclinem a pensar que es tracta de la síntesi de les quatre virtuts. Tanmateix, fent una lectura més actual, podríem i hauríem d’interpretar-ho com la incorporació de la dona a les tasques de govern en pla d’igualtat amb l’home. Per tant, quan passem per davall dels arcs de la façana de l’Ajuntament, pensem en el simbolisme de les virtuts cardinals que la coronen que no és més que la representació de les facultats de l’ésser humà amb què Plató identificava la bona ciutat. Pensament arreplegat per Cícero i a partir del cristianisme, per Ambrosi, Agustí d’Hipona i Tomàs d’Aquino sobre com havia de ser el Bon Govern. El mateix que també aconsellava Francesc d’Eiximenis als jurats de València en el seu tractat Regiment de la cosa pública i en el seu Dotzé de Lo Cristià, dedicat al Bon Govern i que els governants han de tindre sempre present. 

I d’aquestes virtuts de la Grècia clàssica tots reconeixem que la Fortalesa i la Justícia segueixen estant de plena actualitat i la Prudència i la Temprança tal vegada més. Quatre virtuts que no van ser emplaçades en el més alt de la façana del nostre Ajuntament per un mer caprici del seu arquitecte. Havien i han de servir com a recordatori diari d’aquells que tenen l’encàrrec popular de governar amb el racionalisme que envolta la Prudència, la superació de la irascibilitat de què està dotada la Fortalesa sense deixar de vora la Temprança moderadora de la temptadora concupiscència apetit desordenat i sensitiu contrari a la raó. Però, la Justícia és la virtut rectora encarregada de cohesionar les altres tres i, només ho pot fer quan les tasques encomanades a aquells que tenen la responsabilitat del poder estan ben complides. 

Si un governant és just ja ho té tot. La Força, la Prudència i la Moderació tan sols són qualitats útils. Si les tens, tan de bo per tu; però si eres just, tant de bo pels demés. El terme "cardinal” prové del llatí cardo o frontissa; les virtuts cardinals s'anomenen així perquè són frontisses en les quals se sosté la porta de la vida de la moral. Davant la falta de virtuts, hom s’exposa a les temptacions que l’arrosseguen a la concupiscència en qualsevol de les seues manifestacions i es deixa seduir. Llavors, la concupiscència, engendra el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat engendra la mort. La mort dels nostres camps, dels nostres arbres, de les nostres costes, dels rius i de la mar. La mort del nostre sentir, de la paraula i la llengua. Perquè si hom escolta la paraula en la nostra llengua i no la practica s’assembla a un home que examina el seu rostre en un espill però quan deixa de fer-ho ja no pensa més en la imatge que acaba de veure reflectida. 

Tot i l’altura del seu emplaçament, al contemplar les representacions de les virtuts cardinals cal pensar que, presumptament, els polítics que ens governen estan imbuïts de les facultats que representen, i per a recordatori de tots ells i de tots els ciutadans, és per això que estan presents coronant l’edifici del govern municipal.

Lo más visto

Una nueva propuesta gastronómica en el Centro de Gandia

Inauguraba en la jornada de ayer y va a ofrecer sus productos gastronómicos por las tardes en la Calle San Pascual

Por CARMEN BERZOSA

7465

Suspendido temporalmente el baño en una zona de la playa de Miramar por indicación del 112

La restricción afecta al tramo comprendido entre el río y la entrada de Bellreguard

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

3301

Atropellan a una mujer en el Grau de Gandia

La víctima se encuentra fuera de peligro

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

2947

Gandia vibra con el inicio del Pirata Beach Festival

Se trata de uno de los mayores eventos musicales del país

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

2600

Rescatan y reaniman a un hombre tras sufrir un ahogamiento en la playa de Oliva

Ya ha sido trasladado al Hospital de Gandia

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

1748

El Gandia Arena comenzará a construirse en septiembre con una inversión de 7,5M€

El recinto deportivo tendrá una capacidad inicial para 4.000 personas

Por ESTEBAN CARPIO MIGUELES

1230