El Patrimoni dispers del Palau Ducal de Gandia_II. Els emperadors de l'Alameda de Osuna. Barajas/Madrid
Carmen Berzosa | 12 May 2024
Continuem amb el tema de l’espoli del patrimoni del palau pels ducs d’Osuna.
Catorze anys abans que el duc Pasqual Francesc de Borja i Dòria-Colonna tinguera intenció d’ampliar el palau amb la construcció de la Galeria Daurada, va encarregar a Roma un seguit d’estàtues que anirien destinades a ornamentar el Pati de la Cisterna. L’any 1689, el duc va encarregar a un escultor romà la realització de dos grups d’escultures en marbre. Un grup de 12 bustos representant emperadors romans i un altre grup de 24 escultures representant unes nimfes, divinitats de la mitologia grega i romana venerades com a genis femenins de la natura en general. L’artista va ser Girolamo Gramignoli (1650/60-després de 1723) un escultor dels molts que a cavall dels segles XVII i XVIII treballaven en Roma. La seua contribució al món de l’art va quedar demostrada pels nombrosos treballs que va fer junt als pintors i escultors més reeixits d’aquells anys. Un exemple que tots els que visiten a Roma poden contemplar és l’estàtua de Sant Vito amb el gos de la plaça de Sant Pere del Vaticà. Es tracta de l’escultura número 74 del braç dret de la columnata de Bernini. Els bustos dels emperadors arribaren a Gandia en 1690 via Gènova i Alacant. Pel que fa a les 24 escultures de les nimfes s’havien encarregat a varis escultors però, d’aquestes escultures no es torna a saber-se’n res més.
En l’Impromtu de la setmana passada vaig parlar sobre l’espoli de pintures de l’any 1841 per part del duc Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1810-1844) Però, anteriorment, en 1782, la duquessa consort d’Osuna i de Gandia, María Josefa Alonso Pimentel Téllez Girón, Borja i Centelles, duquessa consort de Gandia i d’Osuna, ja havia sol·licitat al seu procurador en Gandia que li enviara un informe sobre aquells objectes d’art que al seu parer li semblaren més interessants. El procurador li va respondre que, a més de certes pintures de valor -que de moment es van quedar ací- hi havien unes escultures que des que arribaren d’Itàlia, encara romanien dins les seues caixes. Tal vegada la duquessa no estaria massa segura del valor artístic de les escultures i va passar un any fins que va sol·licitar més informació sobre aquelles escultures que dormien en les seues caixes des que arribaren d’Itàlia cent anys abans. La duquessa volia saber quantes estàtues hi havien, què representaven, quant pesaven i altres circumstàncies, per si valia la pena traslladar-les al jardí del seu palau de La Alameda en Barajas, a les afores de Madrid. Tot i la resposta sobre les caixes i l’estat de les escultures, semblava que la duquessa no demostrava massa interès per lo què, una vegada informada, més avant decidiria i que ja avisaria en cas que s’hagueren de traslladar a Madrid. No havia presa per què no hi havia convenciment sobre el tipus d’escultures ni sobre el seu valor artístic. Finalment, huit mesos després, a la duquessa se li va despertar la curiositat i va ordenar que li enviaren el més prompte possible una de les dotze escultures per poder observar-la personalment i poder prendre una decisió. Complint amb l’ordenat, es va disposar de la millor manera possible el seu trasllat en una cavalleria fins a València des d’on la portarien a Madrid. Enllestits els preparatius i contractat el transportista, el carro amb l’escultura va eixir de València pel Camí Reial però, en arribar al port d’Almansa la cavalleria no tenia suficients forces i van haver de contractar un altre transportista. Finalment, superats els incidents, l’escultura va arribar a Madrid el dia 7 de juny de 1785 amb “algunas quiebras en la parte del ropaje y nariz”. Però, esbrinats els fets sobre l’incident del port d’Almansa, la suposada malaltia de la cavalleria va resultar falsa i per tant, al carreter se li van reclamar la despesa que costaria la restauració de l’escultura. Sis mesos més tard la duquessa va demanar el trasllat de la resta de les escultures. Per tal que no es repetira l’incident durant el trasllat de la primera de les escultures, es van prendre les mesures necessàries per a què no patiren cap desperfecte durant el transport. I ja posats, la duquessa també va manifestar el desig que, en cas de haver-hi qualsevol altra peça de pedra, també s’enviara a Madrid. Acabades totes les prevencions sol·licitades per la duquessa, el notari Vicent García va alçar un document en el qual es fa una descripció i relació de l’estat de les escultures abans del seu transport a Madrid. Això és, onze estàtues de pedra, cadascuna amb el seu caixó. D’elles, hi havien nou en bon estat, altra a la que li faltava un tros de la base i una altra que tenia el cap desunit del cos. També se li remeteren quatre penjolls de flors de pedra, sencers, amb el seu caixó; tres mascarons de pedra amb el seu caixó als quals a un d’ells li faltava un tros de nas i a un altre, un tros d’un llavi. A més, una taula de pedra bona i sencera dins del seu caixó; un cap de bou de pedra amb les orelles trencades amb el seu caixó corresponent i finalment, dues masses de pedra, també dins del seu caixó. El procés del trasllat de les escultures va acabar amb l’enviament de setze caixes contenint totes les peces relacionades pel notari de Gandia que arribaren a Barajas sense cap incidència, excepte alguns desperfecte sense importància.
Per acabar, he de dir que en un antiga publicació sobre el palau ducal, em vaig assabentar de l’existència d’unes escultures d’emperadors romans que estaven en la alameda de Osuna. Sense cap referència més. Llavors, jo no tenia coneixement que els ducs d’Osuna tenien un palau amb un gran jardí en la localitat de Barajas així que, en un viatge que vaig fer a Sevilla vaig aprofitar per passar per la localitat d’Osuna per vore les pintures de Ribera de la seua col·legiata i passejar per la seua alameda i vore les escultures dels emperadors. Però no, a la localitat d’Osuna no hi ha ni alameda ni escultures. Finalment, superada la ignorància, i les reiterades investigacions en l’Arxiu Històric de la Nobleza de Toledo, vaig trobar les cartes sobre l’encàrrec del duc Pasqual Francesc de Borja a l’escultor Girolamo Gramignoli. Anys més tard vaig anar fins a Barajas on amb una gran emoció, vaig localitzar els bustos dels emperadors romans en el jardí de la maleïda Alameda d’Osuna. La premsa i la tv. de l’estat es van fer ressò de la localització d’unes escultures que formaven part del patrimoni del palau ducal de Gandia que ara adornen el jardí del Capricho de Madrid, que és com ara es coneix l’Alameda d’Osuna que tant em va costar de trobar.
(Més informació en academia.edu Vicent Pellicer i Rocher, El Patrimoni dispers del Palau Ducal de Gandia. Notícies i Documents).
Lo más visto
Gandia anuncia cortes de tráfico por obras de asfaltado para mañana y pasado
Los trabajos en la zona de la rotonda de la Barca y la calle Goleta afectarán a la circulación entre las 09h...
La eurodiputada Sandra Gómez visita Gandia para conocer la gestión de fondos europeos
La eurodiputada destacó el trabajo del Ayuntamiento con los fondos Next Generation y la creación de la Oficina de Proyectos Europeos
La Guardia Civil rescata a una mujer intoxicada en un incendio en Gandia
Los agentes detectan el humo gracias al aviso de los vecinos
Moll Motor, nombrado mejor concesionario EBRO de España en ventas
El grupo automovilístico recibe el reconocimiento en la reunión nacional de la marca celebrada en Barcelona
Rafael Enrique Mafé, nuevo alcalde de Castellonet de la Conquesta
El primer edil evita pronunciarse sobre el complejo turístico durante su investidura
Gandia se adhiere al Plan Vive de la Generalitat
El Ayuntamiento cede una parcela en Santa Anna
Lo último en Actualidad
El paro en La Safor se mantiene estable durante el mes de mayo
La comarca registra 9.279 personas desempleadas
El PP de Tavernes reclama mayor transparencia sobre el centro de día
Los populares respaldan la infraestructura, pero piden al Ejecutivo que detalle las gestiones realizadas
Lo último en Deportes
Palma de Gandia acoge este fin de semana la segunda edición de la Murtera Cup
El torneo de fútbol base reunirá a 13 clubes y consolidará su apuesta por la formación, la convivencia y el crecimiento del...
La 10K Nocturna Playa de Gandia alcanza una cifra récord de participación en su decimocuarta edición
La prueba, que se celebrará este sábado, reunirá a más de 1.200 corredores en uno de los circuitos homologados más rápidos del...