El patrimoni dispers del Palau Ducal de Gandia (I)

Ondanaranjacope | 05 May 2024

Tots sabem que els Borja, tot i estar tota la vida endeutat, van reunir en Gandia una gran col·lecció d’obres d’art. Tot i això, mitjançant testaments i donacions, una part dels objectes artístics, joies i pintures va anar a parar a la Col·legiata, una altra part a les clarisses i la resta, va quedar en el palau ducal però poc a poc els ducs d’Osuna s’ho endugueren tot a Madrid. Hui vos donaré un exemple però, seguiré en el tema en les pròximes setmanes.

A primers del mes de maig de 1841 va arribar a Gandia procedent de Madrid un artista valencià protegit del duc d’Osuna i de Gandia, Pedro Téllez-Girón. Es tratava de Vicent Castelló González, fill de Vicent Castelló Amat, afamat pintor i professor de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de qui parlarem un altre dia.Tenia la missió de fer una visura de les obres d’art que quedaven en el palau ducal. Vicent Castelló recórrer sala per sala del palau i reconèixer una a una les pintures. Va començar el seu recorregut per “la primera antesala junto a la escalera principal”. Segurament es referiria a la sala dels Carròs que era per on s’entrava a la planta noble. Allà va trobar setze retrats de família que “en cuanto al mérito artístico es insignificante i sólo podrán conservarse por ser de héroes o caballeros de la família. Estan muy deteriorados”. D’allà va passar a la “segunda antesala” en la què el seu dictamen va ser: “sin méritos todos ellos”. Vicent Castelló va continuar i entre els retrats es va fixar en un d’un xiquet vestit de caçador amb uns gossos. Al respecte d’aquesta pintura, en l’inventari del testament del cardenal Gaspar de Borja es descriu una pintura com “un retrato del príncipe Baltasar Carlos vestido de caza, con una escopeta en la mano, un perro lebrel y dos galgos”. He de dir que existeix una pintura i algunes rèpliques de Velázquez amb aquesta descripció. En una altra sala, Vicent Castelló va vore unes pintures que també li cridaren l’atenció: una “del Juicio Final” i una altra “de la Assumpta” de les quals diu que són còpies de Ribalta perquè “conservan bastante el carácter del autor”. D’altres dues pintures comenta que també semblen de Ribalta o de la seua escola. En l’estança junt al menjador veu els retrats del duc don Pasqual Francesc, el qual li sembla que “es el mejor de toda la colección de retratos ja que el retrat de la duquessa Juana Fernández de Córdoba, no li va semblar de tanta qualitat. En la relació de les pintures Vicent Castelló descrivia les que tenien certa qualitat, les que li semblaren acceptables i les que no mereixien interès com per a traslladar-les a Madrid. El nostre expert va continuar la visura i a l’arribar a l’Obra Nova, és a dir, a la Galeria Daurada, expressa somerament que: “los techos y pinturas en lienzo son, tres de Gaspar Huerta i les altres dos, de  Romaguera segons constava en papers de l’oficina. En l’habitació de l’oratori de sant Francesc de Borja hi havia una col·lecció de deu pintures d’herois bíblics i de l’Antiguitat de les què diu “son copias de buenos originales”. La resta són retrats de cardenals i persones de la família però sense mèrit. En l’oratori de sant Francesc de Borja veu una pintura sobre taula de Sant Francesc d’Assis de mig cos que considera de bona escola; una pintura de Sant Pere i una altra de Sant Pau, còpies de bona escola però “no pasan de una medianía”. Hi ha també un retrat de Sant Francesc de Borja que està sobre l’altar que considera regular i anònim. En les oficines del procurador del duc “y antesala de ellas” (que corresponen a l’actual Sala de Corones que llavors estava compartimentada) va trobar les pintures més interessants de les que quedaven en el palau. Aquestes pintures també apareixen en la relació de l’inventari del testament del cardenal Gaspar de Borja i són sis pintures corresponents a una sèrie d’animals amb unes mesures de 200 cm. x 400 cm. Els temes són: un combat de bou amb gossos; un combat d’un “tigre” (en realitat, un lleopard) amb gossos. Un cérvol i un cabirol fugint d’uns quants gossos; una baralla d’un lleó amb un porc senglar i uns galls i altres dues pintures sobre aus; una d’elles amb una òbila llegint una partitura. Aquestes pintures no poden ser més que de Paul de Vos, un pintor flamenc del segle XVII especialista en pintar escenes d’animals en lluita. Són les pintures que en el seu dia van vore en el palau els viatgers i estudiosos de l’art del segle XVIII, Carlos Beramendi i Antoni Conca Alcaroy que van parlar de les pintures d’animals de Paul de Vos i d’un retrat d’un cardenal de la casa Borja “del penello di Diego Velázquez”. Vicent Castelló va completar el seu recorregut pel palau destacant altres tantes pintures de sants que atribueix a Ribalta així com una Adoració dels Reis de molt bona qualitat. Altres retrats dels ducs Pasqual i Juana amb marcs pareguts a la cornisa de la Sala d’Àguiles. 
El 25 de maig de 1841, el duc li escriu a Vicent Castelló amb les següents paraules: ”He recibido su carta de 19 del corriente con la nota que me incluye de las pinturas existentes en ese palacio. Y en consecuencia le digo puede remitirme las siguientes: el retrato del duque Don Pascual y su compañero el de la señora duquesa, con sus marcos, si los tienen, que deberán ser de talla antigua, los cuales se hallan en la pieza inmediata al comedor. Los seis cuadros que se hallan en las oficinas y antesala, que representan varios animales, una cacería y varias aves, cuyos seis cuadros son de una mano. Los dos retratos con sus respectivos marcos que se presume sean de don Pascual Francisco de Borja y su esposa que son ovalados. Todo lo cual procurara usted acomodarlo de modo no puedan estropearse ni romperse las molduras de los marcos en el trasporte, cuidando de que su conducción se verifique con el mayor esmero posible. (...)
Moltes gràcies per l’atenció. ,La setmana que ve continuarem amb l’espoli del nostre patrimoni. 
 

Lo más visto

Perpetró 11 robos violentos en Gandia y pide clemencia porque no quiere pasar en la cárcel más años que un asesino

El juez Manuel Marchena, como magistrado del Supremo y ponente de la sentencia le ha denegado la acumulación de penas y le...

Por MIGUEL PÉREZ

1952

Rosariet la de Sema, Saoret Bacora, Juanito Rosquilla, Consuelo la dels Bataller con 99 años o la dona de Juanito l'obrer: Gandia rinde homenaje a la historia de Benipeixcar

Crecí entre abonos, con esos sacos de hierro o azufre de 50 kilos de Juanito Sanrosendo; entre olor a berenjenas y pimientos...

Por MIGUEL PÉREZ

1224

Fallece el profesor y escultor José Rausell Sanchis, autor del icónico Ausias March de Gandia

Aunque natural de Meliana, en l'Horta Nord, fue durante tres décadas profesor de dibujo en el instituto Ausiàs March y autor de...

Por MIGUEL PÉREZ

1102

Agradecimiento: La recompensa de una buena acción es haberla hecho y tú la has hecho Comisario Holgado

Hace unas semanas me dijiste que te marchabas. Lo sabía. Sabía que lo hacías con el deber cumplido. Hoy te tenemos como...

Por MIGUEL PÉREZ

983

La Virgen de la Esperanza procesionará este domingo de forma extraordinaria en Gandia para celebrar el Año Jubilar

La Colegiata celebrará un rosario y una eucaristía para que los fieles participantes puedan obtener la indulgencia plenaria.

Por MIGUEL PÉREZ

901

Gandia propone a la Generalitat la Cruz al Mérito Policial con distintivo azul para Carlos Holgado nuevo Comisario Principal en Valencia

Carlos Holgado ya no es Comisario en Gandia. Desde finales de abril, el día 29, que es Comisario Principal en Valencia como...

Por MIGUEL PÉREZ

742