Arquitectes i arquitectura de finals del XIX i principios del XX

Ondanaranjacope | 14 Apr 2024

Article d'opinió de Vicent Pellicer

A la Gandia de finals del segle XIX vam tindre la sort de comptar amb dos joves arquitectes d’aquella època que se succeïren un a l’altre: Víctor Beltrí i Roqueta i Manuel Cortina Pérez. Però, també vam tindre la desgràcia de no saber apreciar el seu art i talent com es mereixien i el seu pas per la nostra ciutat va ser efímer. Víctor Beltrí va nàixer a Tortosa l’any 1862 i va morir a Cartagena en 1935. Son pare era escultor i tal vegada per això, en un principi es va decantar pel dibuix i la pintura però, finalment va decidir estudiar arquitectura en Barcelona on es va llicenciar als 24 anys. Va tindre com a professors a figures tan prestigioses com Elías Rogent, Lluís Domènech i Montaner o Josep Vilaseca. Durant l’època d’estudiant, també va col·laborar amb Gaudí de qui va aprendre l’art del trencadís en l’aplicació a l’arquitectura. Per tant, les seues influències abraçaven un ampli ventall dels moviments artístics i arquitectònics de la segona meitat del segle XIX per lo qual, a Víctor Beltrí el podríem definir com un arquitecte eclèctic dins del moviment modernista. Les seues obres van ser molt innovadores tant pel que fa a l’estil com a les tècniques de construcció empleades ja que va ser un dels primers arquitectes en fer ús del formigó. En el seu catàleg de treballs es poden comptabilitzar quasi mil obres de tot tipus. A la seua ciutat natal ja havia realitzat alguns treballs quan amb 28 anys va arribar a Gandia en octubre de 1890 per ocupar la plaça d’arquitecte municipal que se li va concedir atenent als informes requerits segons la llei vigent, amb el sou anual de 2.500 pessetes. La seua tasca va acabar en 1893. Són pocs anys, és cert però, la seua trajectòria professional va ser tan excepcional que mereix que li dediquem uns minuts a recordar la seua figura i l’obra que va deixar en la nostra ciutat.

Després de realitzar el plànol parcel·lari de la ciutat, l’1 de Març de 1891 va sol·licitar a l’ajuntament la creació d’una escola de dibuix. En l’acta del plenari pertinent podem llegir el següent: “se dió lectura a una solicitud suscrita por Don Victor Beltrí y Roqueta, arquitecto municipal de esta Ciudad exponiendo la necesidad y conveniencia para la clase obrera de la creación de una escuela de dibujo aplicado a las artes y oficios patrocinada por este Ayuntamiento, la cual no será onerosa para el mismo porque sus gastos serían insignificantes comparados con los beneficios que reportaria”. Estes paraules ens aclareixen en primer lloc, les inquietuds de l’arquitecte Víctor Beltrí, interessat en posar en pràctica els ensenyaments que dos segles abans ja demanaven a crits els integrants d’un moviment intel·lectual nascut a València, denominat els “novators” per als quals, l’ensenyament del dibuix i l’observació directa de la naturalesa eren pràctiques imprescindibles per aplicar-les al progrés de la ciència. En segon lloc, es fa de notar la importància de l’escola de dibuix suggerida per Víctor Beltrí que venia donada per què durant l’últim terç del segle XIX, el nostre país estava coneixent la introducció de la modernització en tots els sentits: la construcció de línies de ferrocarrils i de ports marítims; la introducció de l’electricitat i la seua aplicació en la indústria, en l’urbanisme i en l’àrea domèstica. Per tant, Víctor Beltrí, volia modernitzar la societat i la ciutat de Gandia començant per crear una escola de dibuix. En setembre de 1891 va realitzar els plànols per a la modernització de les parades del mercat a l’aire lliure que venia realitzant-se des de sempre en la Plaça Major. Un any després, en 1892, presentava el projecte d’un mercat municipal en la memòria del qual podem llegir: “...si la construcción de un mercado cubierto es muy conveniente en toda población, en Gandia viene a resultar una necesidad dada sus condiciones climatológicas (...) no diremos nada respecte del ornato, pues el abigarrado conjunto de paraguas y sombrillas viejas, toldos, velas, esteras, etc. que se usan para librarse del sol, sostenidos por múltiples y variados soportes de formas prehistóricas dan un carácter tal de población que es cada día más impropio de una ciudad de la categoria de Gandia (...)” Beltrí va realitzar un magnífic projecte de mercat municipal en el qual combinava ferro, cristall i rajoles de ceràmica, per tal que resultara un edifici harmoniós, ventilat, il·luminat i bell. Tanmateix, en els terrenys on anava destinat el magnífic mercat, es va construir una plaça de bous de fusta. Decebut, Beltrí va decidir abandonar Gandia i acceptar la plaça d’arquitecte de la ciutat de Cartagena, la qual, hui en dia, és un dels referents de l’arquitectura modernista, la major part dels edificis són obra de Víctor Beltrí. Un exemple del què va poder ser Gandia en el camps de l’arquitectura modernista és la magnífica residència de la família París, hui en dia més coneguda com Col·legi ABC. Construït en 1908, quan Víctor Beltrí ja feia anys que havia abandonat Gandia, és un dels millors exemples d’arquitectura modernista del nostre país. Entre els projectes presentats a l’Ajuntament per Víctor Beltrí estaven el de la construcció d’un cementeri “neutro o necrópolis (...) que ha de emplazarse en terrenos [de la] partida de Benieto, al linde del camino antiguo de Bellreguart, així com un escorxador que havia de ser adient “a las necesidades de la Ciudad, a los preceptos higiénicos encarecidos por la ciencia y a la moderna arquitectura que el arte aconseja…”

A Víctor Beltrí el va succeir un altra figura destacada de l’arquitectura valenciana d’entresegles, José Manuel Cortina Pérez, nomenat arquitecte municipal en 1893. D’entre les construccions de Cortina en Gandia només es conserva l’ermita de Marxuquera. El projecte del Llavador Municipal era de 1894 i es va realitzar en 1908 quan Cortina ja no era a Gandia. L’Arxiu Històric de Gandia conserva alguns dels seus projectes com ara el Llavador Públic que estava en el camí de Beniopa. També la reforma del Jutjat de Primera Instància, dos projectes de reforma de façanes per a particulars, una escola pública per a xiquetes i un edifici per a l’oficina de correus i telègrafs que no va arribar a construir-se. Així mateix, de 1899 és el mausoleu del cardenal Sanz i Forés, que estava en una de les capelles de la Col·legiata que va ser destruït però, algunes peces actualment estan reubicades en l’edifici que ocupava el convent de les monges santjoanistes fins l’any 2000, situat al darrere del monument al Sagrat Cor de Jesús del Real de Gandia. La maqueta del mausoleu de Sanz i Forés es conserva en el Museu de Ceràmica González Martí de València. Però, de ben segur que coneixeu un dels edificis de la ciutat de València que crida l’atenció de tots aquells que passen pel seu costat: La Casa dels Dragons que té xamfrans als carrers Sorní i Jorge Juan.

Beltrí i Cortina, dos grans arquitectes municipals de Gandia que a més, en el camp de l’urbanisme, contribuïren a modernitzar els eixamples de les ciutats amb edificis que mostraven una fisonomia adient amb els temps. Tant un com l’altre, foren pioners en la introducció de nous materials i del disseny en la construcció d’edificis públics i privats fent ús de les corrents modernistes com ara l’historicisme, corrent en la qual va destacar José Manuel Cortina. Qui sap si, d’haver estat uns anys més exercint d’arquitectes municipals del nostre Ajuntament, Gandia seria hui, un referent de l’arquitectura modernista d’aquells anys de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Un hombre es arrollado por el tren a la salida de Gandia y provoca el corte de la vía férrea a primeras horas

Se trata de un vecino de Daimús, de 51 años de edad, aunque residía en Guardamar de la Safor. Los equipos sanitarios...

Por MIGUEL PÉREZ

La dana Alice deja en Gandia cerca de 150 litros y picos de 22 litros en 10 minutos

Se publicará un informe en la web del Ayuntamiento por si el vecindario quiere reclamar daños.

Por MIGUEL PÉREZ

Un nuevo rescate de Bomberos en la tirolina de la Via Ferrata de la Falconera en Gandia

No es la primera vez que los efectivos del Consorcio de València se tienen que desplazar a rescatar a personas que han...

Por MIGUEL PÉREZ

Seguimos en alerta nivel naranja a partir de las 10 de la mañana de hoy lunes en toda la Safor

Se prevé lluvias torrenciales que podrían alcanzar los 40 litros en una hora o los 100 litros por metro cuadrado en 12...

Por MIGUEL PÉREZ

La Diputación de València instala nuevas señales en la CV-680 para alertar del riesgo de jabalíes en Beniarjó

El consistorio beniarjotero destina 8.000 euros anuales, desde hace tres años, para combatir la plaga de jabalíes. El ayuntamiento comparte el contrato...

Por MIGUEL PÉREZ